El dia 27 de gener celebrem el dia del Pare Enric d'Ossó.
A Vinebre, població de Tarragona, va néixer Enric el 16 d'octubre de 1840. Després de la mort de la seva mare l'any 1854 se'n va anar al seminari per fer-se capellà complint així un últim desig que ella li havia manifestat. Va rebre l'ordenació sacerdotal el 21 de setembre de 1867.
Va ensenyar al seminari de Tortosa fins que l'any 1868 la revolució va dispersar els seminaristes. El pare Enric es va refugiar a la seva natal Vinebre. L'any següent, enmig de grans dificultats, va reprendre les classes al palau episcopal i en algunes cases particulars per a un centenar de seminaristes que vivien com a externs i amb l'ajuda dels quals va reorganitzar la catequesi a la ciutat.
L'any 1872 va iniciar la publicació de la revista teresiana que es va difondre per França, Bèlgica, Portugal i Amèrica; en vida del pare Ossó es van publicar 280 números en què ininterrompudament va col·laborar amb articles i notes. El 15 d'octubre de 1873 va fundar la congregació teresiana que era una agrupació de joves al si de cada parròquia per renovar l'ambient d'indiferència religiosa que s'havia estès entre la població.
Recolzat per Teresa Blanch, el 23 de juny de 1876 va fundar a Tarragona la Companyia de Santa Teresa de Jesús amb vuit cofundadores. Les religioses teresianes, dedicades a l'educació, van tenir una ràpida i sorprenent difusió: havent fundat el seu primer col·legi a Vilallonga l'any 1878, per a l'any 1881 en tenien ja nou on rebien educació catòlica més de mil nenes amb el reconeixement i aplaudiment de les autoritats civils i educatives. També l'arxicofraria teresiana fundada per ell va tenir gran creixement: de 100.000 el 1882 a 140.000 associades en només un any.
Mentre va ser a Roma, d'abril a agost de 1894, va escriure un llibre de devoció que aviat va sortir a la impremta: Set Moradas al Cor de Jesús. A finals de desembre de 1895 va començar exercicis espirituals en un convent franciscà. Cap a la mitjanit del 27 de gener li va sobrevenir un vessament cerebral. Encara va tenir forces per sortir de l'habitació i demanar ajut. Els franciscans ho van trobar agonitzant i poc després va morir. A la tarda del dia següent va ser sepultat al cementiri del monestir, acompanyat únicament dels franciscans i del rector de Gilet.
Va ser beatificat el 14 d'octubre del 1979 i canonitzat el 16 de juny del 1993 pel papa Joan Pau II.
.jpg)
